Després de moltes hores d’assaig arribà , com diuen els més majors, el “dia gran a Sueca”. Eren les 7 del matí més o menys i els gegants , igual que l’any passat, ja tenien la seva posició davant l’ajuntament. Cap a les 7:45 començaren a arribar els músics de Tabalaina, tot passant pel casino a fer-se un cafenet, abans de fer la despertada , que acabaríem com ja és costum amb un bon esmorzar. I mentre passava el dia, cada família anava celebrant la festa de la forma que estimava més oportuna. Jo anava posant-me més nerviosa quan més a prop estàvem del moment.A les 18:30 ja estaven totes i tots a la porta de l’ajuntament (abans Mondu i jo aviem superat ja unes dificultats del d’última hora). Podem començar per davant o per darrere , doncs la nostra comitiva va eixir de la forma inversa a la que duria durant la processó tan esperada per totes i tots, la de la Mare de Déu de Sales, doncs d'aquesta manera en arribar a la placeta del convent ja estaríem formats per iniciar-la, i així fou , i tan prompte arribarem se’ns apropà un representant de la "Reial Associació" per tal que iniciarem l’acte en quan estiguérem preparats.
En arribar al creuament dels carrers Molí i València , quasi on estan les muletes, començarem a ballar les dansetes que l’Escola de Danses de la Ribera tenia més que assajades per tal que
eixira tot rodó.
Encapçalaven la comitiva Els Gegants, fent volar els faldons cada vegada que sonaven les dolçaines i tabals. A continuació ballaven Els Cabuts , que oferien dos balls diferents tots ells reivindicant "el bon rotllo" entre les rases : el de València i el de Sueca, aquest darrer composat , expressament , per Mondu. La tercera formació eren Les Llauradores ,
que anaven guapíssimes gràcies a les mares, feia molta gràcia veure-les representant les feines dels nostres llauradors , i que tot s’ha de dir , a més de ballar-ho molt bé , es portaren fenomenal durant la processó , i no cal recordar que per nosaltres durà unes 3 hores. I per últim teníem la nova incorporació al grup : Els Cavallets , que foren l’atracció més esperada del dia. Les xiquetes estigueren a l’altura , les aplaudiren cada vegada que feien moure els cavallets com si tingueren vida pròpia, fins i tot hi hagué alguna que no volia descansar.
És clar, tot açò no podia fallar ja que portàvem uns músics excel·lents , els de Tabalaina, i com no... una gent col·laboradora , durant tot el trajecte , que s’encarregava en tot moment dels menuts i menudes per
tal que no els faltés de res .
Podeu estar ben contentes i contents , jo sí que ho estic i molt, cada vegada superem més eixe llistó que ens imposem , i així cal continuar treballant per les nostres arrels , al mateix temps que o passem bé.
Done les gràcies a tots els tabaleters, dolçainers, balladoretes i balladors , pares, mares i gent anònima que s’oferí per tirar-nos una mà . Totes i tots éreu i sou imprescindibles el 8 de setembre.
Gràcies novament i que seguiu així, endavant que encara queda camí per fer.
Xelo
Encapçalaven la comitiva Els Gegants, fent volar els faldons cada vegada que sonaven les dolçaines i tabals. A continuació ballaven Els Cabuts , que oferien dos balls diferents tots ells reivindicant "el bon rotllo" entre les rases : el de València i el de Sueca, aquest darrer composat , expressament , per Mondu. La tercera formació eren Les Llauradores ,
que anaven guapíssimes gràcies a les mares, feia molta gràcia veure-les representant les feines dels nostres llauradors , i que tot s’ha de dir , a més de ballar-ho molt bé , es portaren fenomenal durant la processó , i no cal recordar que per nosaltres durà unes 3 hores. I per últim teníem la nova incorporació al grup : Els Cavallets , que foren l’atracció més esperada del dia. Les xiquetes estigueren a l’altura , les aplaudiren cada vegada que feien moure els cavallets com si tingueren vida pròpia, fins i tot hi hagué alguna que no volia descansar.És clar, tot açò no podia fallar ja que portàvem uns músics excel·lents , els de Tabalaina, i com no... una gent col·laboradora , durant tot el trajecte , que s’encarregava en tot moment dels menuts i menudes per
tal que no els faltés de res .Podeu estar ben contentes i contents , jo sí que ho estic i molt, cada vegada superem més eixe llistó que ens imposem , i així cal continuar treballant per les nostres arrels , al mateix temps que o passem bé.
Done les gràcies a tots els tabaleters, dolçainers, balladoretes i balladors , pares, mares i gent anònima que s’oferí per tirar-nos una mà . Totes i tots éreu i sou imprescindibles el 8 de setembre.
Gràcies novament i que seguiu així, endavant que encara queda camí per fer.
Xelo
