Feia tant de temps...

Feia tant de temps que no passava pel blog!!
Amb açò del facebook, tenia prou descuidat el blog, i la veritat és que són coses completament diferents, i sovint complementàries del treball que vas desenvolupant i que t'apropa a amigues, amics i desconeguts. Tot el treball que fem no pot quedar sols per la gent de casa, també l'altra gent deu saber quines tasques fem, i no en fem poques.
Com que avui és dia de vaga i m'he dedicat a pensar més del que normalment em dedico, han tornat els blogs. Ara a vore fins quant?
Salut per totes i tots, i ja sabeu: ens vorem aviat!!

Danses Infantils a El Perelló

El proper dimecres 18 d'abril, iniciem un curset de danses infantils a l'antiga escola del Perelló, serà a les 5:30 de la vesprada per tal que puguen anar tant els que van a l'escola al poble com fora. L'objectiu és introduir novament als més menuts i menudes en la participació de les tradicions valencianes, així com participar representatnt aquestes a les festes. Per això el di 17 de maig, amb un mes de curset eixiran a la processó a Sant Pasqual, que per si no ho sabeu ja us ho dic jo, és el patró del Perelló i per tant "festa local".
Este projecte estem intentant introduir-lo a diversos municipis doncs considerem que és una primera manera d'apropar les noves generacions a l'estima per les nostres tradicions i trets particulars dels valencians i valencianes.

Parlar unes quantes hores

He gaudit tant este estiu que el temps ha passat i ja som a la tardor. Amb l’Escola de Danses de la Ribera hem fet el País de nord a sud i d’est a oest, les setmanes passaven tan ràpides que fins i tot no ens donava quasi temps per rentar la roba que suàvem. Hem fet de tot: processons, cavalcades, cabuts, espectacles d’entaulat i com no… un bon grapat de dansades, fins arribar a fer doblets d’actuacions.
I que voleu que us diga de Tabalaina, la colla ha estat en infinitat de pobles escampant les melodies per les festes de pobles i carrers, i com som atrevits hem continuant innovant tot fent un mestissatge de ritmes ètnics d’altres indrets amb les nostres melodies tradicionals , i us puc afirmar que ens han felicitat bona cosa.
El grup Tira-li folk no ha segut menys i com sempre ha deixat un bon sabor pels municipis per on ha passat, fet espectacles per tot tipus de públic, menuts, ames de casa, jubilats, … Hem fet ballar tothom amb les noves coreografies que porten elements molt colorits.
Podria estar hores parlant de l’estiu del 2010 però com sol dir la majoria de la gent "més val una imatge que mil paraules", així que us deixe una petita mostra fotogràfica,
això sí, no penseu que la tardor és temps de decans que les escoles continuen treballant les tradicions i aviat ho podreu veure.

"Van por el aire,..."

Feia prop d’un mes que ens assabentàrem que el CEFIRE (Centre de formació del professorat) de Godella havia organitzat un curset de percussió, per als dies 28 i 29 de juny, amb 2 professors molt distints José Salvador “Chapi” i Eliseo Parra. I cap allà anàrem, tot i no tenir cap títol de mestres). El curset i posteriors concerts tingueren lloc a les aules i pati del Conservatori de Múisca de Montcada. Foren dos dies molt interessants i que podies anar a qualsevol dels dos mestres, Mondu feu cada dia amb un però jo vaig optar per Eliseo i la seva percussió tradicional. Treballàrem diversos ritmes i tècniques interpretatives amb les panderetes i el pandero quadrat, i que després de sopar havíem d’interpretar al concert. El primer dia, quan només feia uns minuts que havíem començat ja ens feu cantar i acompanyar unes jotes, seguidilles, boleros,... i li faltà temps per dir-nos enseguida “estic escoltant algunes veus molt boniques”, així que alguns de nosaltres haguérem de cantar i tocar dalt l’escenari, en companyia d’ell clar.

El segon dia fou el del pandero quadrat i les danses rituals. Mentre alguns anàvem fent els ritmes, ara una mica més complicat que el primer dia, altres ballaven i Eliseo Cantava les “coples”. Fou un curset de molta proximitat i bon fer per part del Mestre i us recomane que si algun dia podeu escoltar-lo o teniu la oportunitat de fer un curs amb ell l’aprofiteu, de segur que se’n recordareu sempre.

Sense cap dubte les millors escoles

Després de la Dansada a la Verge dels Desemparats i abans de la cloenda de TABALAINA (dolçaina i tabal) i l’Escola de Danses de la Ribera, que són sense cap dubte les millors escoles que he conegut jo, i n’he conegut algunes, hem tingut dos mesos frenètics de repics, alçar la cameta i el braç, de cotxe amunt i avall , de cursos per diversos pobles i associacions, d’actuacions com a tabaletera, “batuquera”, dansadora, teatrera, i si quedava alguna cosa per fer... de top-model per roba d’època amb la gent d’Alimara.

Ara ja, en plenes vacances de molts de vosaltres, jo continue activa preparant eixe curset d’estiu i treballant a l’Escola d’Estiu de la Diputació de València, amb els meus tallers de danses, per segon any consecutiu. Serà que els agradà l’any passat.

Us recorde que quan estigueu a la platja o la piscina amb els vostres refrescos a la ma, amb els vostres familiars i amigues o amics, passant-ho molt be, que jo no faig vacances i no pense perdrem cap dansada.