Parlar unes quantes hores

He gaudit tant este estiu que el temps ha passat i ja som a la tardor. Amb l’Escola de Danses de la Ribera hem fet el País de nord a sud i d’est a oest, les setmanes passaven tan ràpides que fins i tot no ens donava quasi temps per rentar la roba que suàvem. Hem fet de tot: processons, cavalcades, cabuts, espectacles d’entaulat i com no… un bon grapat de dansades, fins arribar a fer doblets d’actuacions.
I que voleu que us diga de Tabalaina, la colla ha estat en infinitat de pobles escampant les melodies per les festes de pobles i carrers, i com som atrevits hem continuant innovant tot fent un mestissatge de ritmes ètnics d’altres indrets amb les nostres melodies tradicionals , i us puc afirmar que ens han felicitat bona cosa.
El grup Tira-li folk no ha segut menys i com sempre ha deixat un bon sabor pels municipis per on ha passat, fet espectacles per tot tipus de públic, menuts, ames de casa, jubilats, … Hem fet ballar tothom amb les noves coreografies que porten elements molt colorits.
Podria estar hores parlant de l’estiu del 2010 però com sol dir la majoria de la gent "més val una imatge que mil paraules", així que us deixe una petita mostra fotogràfica,
això sí, no penseu que la tardor és temps de decans que les escoles continuen treballant les tradicions i aviat ho podreu veure.

"Van por el aire,..."

Feia prop d’un mes que ens assabentàrem que el CEFIRE (Centre de formació del professorat) de Godella havia organitzat un curset de percussió, per als dies 28 i 29 de juny, amb 2 professors molt distints José Salvador “Chapi” i Eliseo Parra. I cap allà anàrem, tot i no tenir cap títol de mestres). El curset i posteriors concerts tingueren lloc a les aules i pati del Conservatori de Múisca de Montcada. Foren dos dies molt interessants i que podies anar a qualsevol dels dos mestres, Mondu feu cada dia amb un però jo vaig optar per Eliseo i la seva percussió tradicional. Treballàrem diversos ritmes i tècniques interpretatives amb les panderetes i el pandero quadrat, i que després de sopar havíem d’interpretar al concert. El primer dia, quan només feia uns minuts que havíem començat ja ens feu cantar i acompanyar unes jotes, seguidilles, boleros,... i li faltà temps per dir-nos enseguida “estic escoltant algunes veus molt boniques”, així que alguns de nosaltres haguérem de cantar i tocar dalt l’escenari, en companyia d’ell clar.

El segon dia fou el del pandero quadrat i les danses rituals. Mentre alguns anàvem fent els ritmes, ara una mica més complicat que el primer dia, altres ballaven i Eliseo Cantava les “coples”. Fou un curset de molta proximitat i bon fer per part del Mestre i us recomane que si algun dia podeu escoltar-lo o teniu la oportunitat de fer un curs amb ell l’aprofiteu, de segur que se’n recordareu sempre.

Sense cap dubte les millors escoles

Després de la Dansada a la Verge dels Desemparats i abans de la cloenda de TABALAINA (dolçaina i tabal) i l’Escola de Danses de la Ribera, que són sense cap dubte les millors escoles que he conegut jo, i n’he conegut algunes, hem tingut dos mesos frenètics de repics, alçar la cameta i el braç, de cotxe amunt i avall , de cursos per diversos pobles i associacions, d’actuacions com a tabaletera, “batuquera”, dansadora, teatrera, i si quedava alguna cosa per fer... de top-model per roba d’època amb la gent d’Alimara.

Ara ja, en plenes vacances de molts de vosaltres, jo continue activa preparant eixe curset d’estiu i treballant a l’Escola d’Estiu de la Diputació de València, amb els meus tallers de danses, per segon any consecutiu. Serà que els agradà l’any passat.

Us recorde que quan estigueu a la platja o la piscina amb els vostres refrescos a la ma, amb els vostres familiars i amigues o amics, passant-ho molt be, que jo no faig vacances i no pense perdrem cap dansada.

Un poc més que Sant Vicent

Hola amigues i amics no penseu que no tenia res per contar, el que passa és que no tenia el temps per posar-me mans a la feina, però per fia ha arribat el moment.

Des de la darrera vegada hem estat al carrer Sant Francesc, el 4 d’octubre, celebrant la festa al citat sant amb les cercaviles i processons d’un grup de dolçainers de la Colla Tabalaina. Quatre dies més tard ens desplaçarem a El Puig (no per ser el darrer diumenge) ja que Tira-li folk feu el concert dels actes per commemorar la data del 9 d’octubre, i que a Sueca tindria els clàssics actes del Correllengua amb la cercavila de Tabalaina, i també el mateix dia nou passàrem per la Safor (Palma de Gandia) per interpretar part del repertori de concert de Tirta-li Folk al saló de la casa de la cultura.

L’endemà, ja dia 10, canviàrem de comarca tot anant cap Montesa, on després de l’entrada dels moros i cristians, tingué lloc a la cooperativa un ball folk.

De tornada cap a casa deixàrem una part de les balladores i balladors de l’Escola de Danses de la Ribera a Sueca per fer la processó de la “pilarica” i altres a Aiacor (Canals) per fer una cercavila, tots dos actes acompanyats pels nostres dolçainers i tabaleters. Pels actes del Correllengua a Torís, el 16 d’octubre estigué Tira-li fent el ball per després del sopar al poliesportiu, on a base de polques, masurques, jotes i altres balls col·lectius es va aconseguir baixar un sopar prou copiós. Encara ens quedava una coseta que fer entre classes i assajos, i a finals de novembre, que a Sueca tenia lloc la “Taula de Filologia Valenciana”, ens vestirem novament de balladores i balladors per apropar-nos al carrer Sant Josep 10-12 (Claustre de ca Fuster) per tal de representar una part de l’espectacle “temps de verema”, que l’Escola de Danses de la Ribera havia estrenat a l’estiu.

La puríssima arriba cada any de la mà de les ames de casa del Perelló, matinet i puntual el 8 de desembre, i enguany, equipats de brusa, bufanda, guants amb dits foradats i barrets de llana, iniciàrem el “rosari de l’aurora” on després del “glòria preceptiu” iniciàvem els tocs de dolçaina i tabalet. Quan ja entràrem la imatge a l’església, que és de vore la feina que dona amb tantes dones i pocs homes per fer força, rapidet rapidet amb la manta al coll i el cabasset a pel xocolate i les ensaïmades.

Ja venen els reis per la costereta

i al xiquet li porten una bicicleta.

I això fou per que va escriure la carta pertinent, i el darrer dia d’escola abans de les festes de Nadal, acompanyàrem a ses majestats per les escoles de Sueca, El Perelló i El Mareny de Barraquetes. En aquest poble açò és una mica especial ja que els reis, per tal de descarregar de feina els seus carters “reials”, els donen una maneta i fan ells la feina, sempre acompanyats de bona música tradicional de dolçaina i tabal, com és la de Tabalaina. Ja tancades les escoles, els pastorets i pastoretes de l’Escola de Danses, i com mana la tradició feren camí cap a Betlem (el que tenim a la plaça clar) per cantar els “aguinaldos”, les nadales i ballar les dansetes de pastoretes i pastorets que havien aprés en els dos mesos i escaig de curs que portaven practicant. Ompliren els carrers amb els seus vestit colorits i els sonalls de les panderetes amb les quals s’acompanyaven als cants i danses.

Per tancar l’any les dolçaines i tabals de Tabalaina acompanyaren, la nit de Nadal, als balladors i balladores que s’aproparen a la plaça major de Corbera per dansar, fer un tast de mistela i coca bova.

L’any 2010 ha començat també una mica mogut, i no sols pels balls dels nans i pastorets que en companyia de la Colla de Gegants de Sueca, participarem a la Cavalcada de Reis de Sollana, que ja és un bon grapat de gent, més de 40 persones entre músics dansants i geganters, que hem fet que continue la màgia i la il·lusió de tantes criatures que tenen per eixe dia, sinó que també per que a Sueca hem estrenat una nova formació de tabalaineres i tabalainers, percussionistes principalment ja que també s’ha afegit algun dolçainers, i que hem batejat com BATU-CANYA, amb pretensions de no ser una batucada més, però això ja ho voreu doncs una forta pluja no deixà que es pogués gaudir amb tot l’esplendor que cal.

Per Sant Antoni

un pas de dimoni.

I nosaltres al que sabem fer, ja que per celebrar la festa els gegants i cabuts l’enfilàrem a Bicorp (Canal de Navarrés) per fer una cercavila pel poble i dur a menuts i grans cap a la foguera que es feia al riu, on després de ser convidats a vi, cacau i tramussos, tenia lloc la torrà de cansalada i embotits. Aquest popular sant també té les seves festes com a patró a la comarca dels Serrans, i allà que férem camí l’endemà dia 17 cap a la població de Pedralba on l’Escola de Danses de la Ribera encapçalà la població, ballant bona cosa per tal de calfar-nos.

A sant Vicent de la Roda

el dia allarga una hora.

Per a poble fester a la Ribera no trobareu cap com Corbera, i el 19 ens plantàrem de cercavila després de la novena, a la porta del dosser dels sants Vicents, ja que es celebren els dos a la vegada, on entre melodies i danses omplirem el pap dels primers bunyols de carabassa de la temporada. El 21 i 22 férem les despertades amb la dolçaina i el tabal i la processó amb els Nans de l’Escola de Danses. Però com ens quedava un dia lliure entre el dinou i el vint-i-u, aquest l’ocupàrem a Polinyà de Xúquer on tenen com a patró i fan fira a Sant Sebastià, on es va complir la dita que diu:

Entre Sant Vicent i Sant Sebastià

més fred que en tot l’any.

Però això no impedí que a l’eixida de missa major, balladors i músics ja estiguérem preparats per interpretar la primera jota, amb la qual iniciàrem la cercavila fins la plaça, on hi havia una picadeta per tot el poble i férem unes quantes interpretacions més de danses de xiquetes i xiquets, així com de grans.