Ara que tot el món ha tornat a la normalitat quotidiana, després d'un llarg i intens estiu, estic fent una mica de memòria. Em venen al cap les primeries de setembre, i més concretament el divendres 4 per la vesprada, que amb la Colla Tabalaina, amb la formació "a la marxa" vàrem obrir la cavalcada de festes a la Font de la Figuera. Fou un acte molt divertit, amb carrosses i gent disfressada per colles d'amics i amigues, associacions, ... i on muntàrem algunes de les coreografies que solem fer en aquests tipus d'actes.
Tres dies després amb aquesta colla de dolçaines i tabals, repartida entre els festers de Sant Roc, la Junta Local de Confraries i la Corporació Municipal, tots amb un to més tradicional, amenitzarem l'ofrena a la Verge del Castell de Corbera. L'endemà, 8 de setembre, fou dia gran a molts pobles de la Ribera, però especialment per a mi: Corbera i Sueca per raons òbvies. Cap a les 7:30 del matí, l'Aula de Música Tradicional de Sueca, ja teníem muntats els gegants a la porta de l'ajuntament de Sueca, on estarien tot el dia fins l'hora de ballar a la processó. A les 8 en punt, els tabalainers i tabalaineres acompanyats dels coeters, feren la despertada pels carrers de volta, principalment. Després de la foto oficial d'enguany a la porta del "convent", continuàrem cap a la plaça on ens esperava l'esmorzar. Tot just acabar-nos l'entrepà començaren les carreres, serien aproximadament les 10:30 quan la colla formà dos grups per acompanyar les autoritats de Sueca i Corbera a diferents actes (missa, mascletada, vi d'honor,...)
A l'hora de dinar ja estàvem rebentats, com es sol dir, així que un bon dinar en família i una “minibecadeta”. Ja dutxats per tal d'estar més fresquets, part dels músics de Tabalaina tornaren a Corbera i altres, la major part, amb l'Escola de Danses de la Ribera, ens concentràrem cap a les 6 de la vesprada a la porta de l'ajuntament de Sueca, per tal d'arreplegar els gegants i formats amb els cabuts, pastorets, llauradoretes i cavallets anar cap al principi de la processó, a la plaça del convent, on puntualment tal i com ens pregà la Reial Associació, encapçalarem l'acte principal de les festes grans de Sueca.
Després de més de tres hores de tocar i ballar, encara no s’havia queixat ningú, ni tan sols les més menudes i menuts que anaven a càrrec de Marisa i Savina tenint-los cura, donant-los aigua, acompanyant-les a pixar, donant-los llepolies, ... Gràcies pel treball que féreu.
Els grans i les grans, ja foren músics de Tabalaina o balladores i balladors de l’Escola de Danses de la Ribera no tenien cap necessitat de “cuidadors”, ja que s’ho apanyaven d’allò més bé tots solets, fins al punt que a la “picadeta” que hi teníem preparada per l’acabament s’acabaren totes les cerveses i refrescos .
Novament ben cansats... a desmuntar i guardar gegants, cabuts, cavallets,... i fins demà, que afortunadament no teníem cap actuació, tot i que com no puc estar aturada, els dies 11 i 12 ja vaig estar fent un curs de danses amb el mestre Fermí Pardo.
El diumenge 13 de setembre, amb un sol meravellós durant tot el matí, tenia lloc el Concurs Internacional de Paelles a Sueca, i una colleta formada per dolçainers i tabaleteres, sí tabaleteres heu llegit bé ja que eren tres dones les que formaven la percussió eixe dia, acompanyàrem la corporació i invitats pel recinte del concurs des de l’ajuntament. A mitjan vesprada començaren a pujar uns núvols amenaçant la Cavalcada de final de festes, i francament la feren perillar. Nosaltres des de les 7 estàvem preparats però l’aigua feu la seva durant més d’una hora, però finalment poguérem eixir i mostrar un ritme nou i marxós que portàvem i que semblava agradar al públic doncs ballaven al nostre pas.
Ja per tancar aquesta curta memòria de setembre arribà el dia 26, on novament ens desplaçarem a Corbera per tal d’acompanyar els festers i festeres de Sant Miquel als seus actes, amb mistela i rotllet d’anís inclòs.
Tres dies després amb aquesta colla de dolçaines i tabals, repartida entre els festers de Sant Roc, la Junta Local de Confraries i la Corporació Municipal, tots amb un to més tradicional, amenitzarem l'ofrena a la Verge del Castell de Corbera. L'endemà, 8 de setembre, fou dia gran a molts pobles de la Ribera, però especialment per a mi: Corbera i Sueca per raons òbvies. Cap a les 7:30 del matí, l'Aula de Música Tradicional de Sueca, ja teníem muntats els gegants a la porta de l'ajuntament de Sueca, on estarien tot el dia fins l'hora de ballar a la processó. A les 8 en punt, els tabalainers i tabalaineres acompanyats dels coeters, feren la despertada pels carrers de volta, principalment. Després de la foto oficial d'enguany a la porta del "convent", continuàrem cap a la plaça on ens esperava l'esmorzar. Tot just acabar-nos l'entrepà començaren les carreres, serien aproximadament les 10:30 quan la colla formà dos grups per acompanyar les autoritats de Sueca i Corbera a diferents actes (missa, mascletada, vi d'honor,...)
A l'hora de dinar ja estàvem rebentats, com es sol dir, així que un bon dinar en família i una “minibecadeta”. Ja dutxats per tal d'estar més fresquets, part dels músics de Tabalaina tornaren a Corbera i altres, la major part, amb l'Escola de Danses de la Ribera, ens concentràrem cap a les 6 de la vesprada a la porta de l'ajuntament de Sueca, per tal d'arreplegar els gegants i formats amb els cabuts, pastorets, llauradoretes i cavallets anar cap al principi de la processó, a la plaça del convent, on puntualment tal i com ens pregà la Reial Associació, encapçalarem l'acte principal de les festes grans de Sueca.
Després de més de tres hores de tocar i ballar, encara no s’havia queixat ningú, ni tan sols les més menudes i menuts que anaven a càrrec de Marisa i Savina tenint-los cura, donant-los aigua, acompanyant-les a pixar, donant-los llepolies, ... Gràcies pel treball que féreu.
Els grans i les grans, ja foren músics de Tabalaina o balladores i balladors de l’Escola de Danses de la Ribera no tenien cap necessitat de “cuidadors”, ja que s’ho apanyaven d’allò més bé tots solets, fins al punt que a la “picadeta” que hi teníem preparada per l’acabament s’acabaren totes les cerveses i refrescos .
Novament ben cansats... a desmuntar i guardar gegants, cabuts, cavallets,... i fins demà, que afortunadament no teníem cap actuació, tot i que com no puc estar aturada, els dies 11 i 12 ja vaig estar fent un curs de danses amb el mestre Fermí Pardo.
El diumenge 13 de setembre, amb un sol meravellós durant tot el matí, tenia lloc el Concurs Internacional de Paelles a Sueca, i una colleta formada per dolçainers i tabaleteres, sí tabaleteres heu llegit bé ja que eren tres dones les que formaven la percussió eixe dia, acompanyàrem la corporació i invitats pel recinte del concurs des de l’ajuntament. A mitjan vesprada començaren a pujar uns núvols amenaçant la Cavalcada de final de festes, i francament la feren perillar. Nosaltres des de les 7 estàvem preparats però l’aigua feu la seva durant més d’una hora, però finalment poguérem eixir i mostrar un ritme nou i marxós que portàvem i que semblava agradar al públic doncs ballaven al nostre pas.
Ja per tancar aquesta curta memòria de setembre arribà el dia 26, on novament ens desplaçarem a Corbera per tal d’acompanyar els festers i festeres de Sant Miquel als seus actes, amb mistela i rotllet d’anís inclòs.