"Van por el aire,..."

Feia prop d’un mes que ens assabentàrem que el CEFIRE (Centre de formació del professorat) de Godella havia organitzat un curset de percussió, per als dies 28 i 29 de juny, amb 2 professors molt distints José Salvador “Chapi” i Eliseo Parra. I cap allà anàrem, tot i no tenir cap títol de mestres). El curset i posteriors concerts tingueren lloc a les aules i pati del Conservatori de Múisca de Montcada. Foren dos dies molt interessants i que podies anar a qualsevol dels dos mestres, Mondu feu cada dia amb un però jo vaig optar per Eliseo i la seva percussió tradicional. Treballàrem diversos ritmes i tècniques interpretatives amb les panderetes i el pandero quadrat, i que després de sopar havíem d’interpretar al concert. El primer dia, quan només feia uns minuts que havíem començat ja ens feu cantar i acompanyar unes jotes, seguidilles, boleros,... i li faltà temps per dir-nos enseguida “estic escoltant algunes veus molt boniques”, així que alguns de nosaltres haguérem de cantar i tocar dalt l’escenari, en companyia d’ell clar.

El segon dia fou el del pandero quadrat i les danses rituals. Mentre alguns anàvem fent els ritmes, ara una mica més complicat que el primer dia, altres ballaven i Eliseo Cantava les “coples”. Fou un curset de molta proximitat i bon fer per part del Mestre i us recomane que si algun dia podeu escoltar-lo o teniu la oportunitat de fer un curs amb ell l’aprofiteu, de segur que se’n recordareu sempre.

Sense cap dubte les millors escoles

Després de la Dansada a la Verge dels Desemparats i abans de la cloenda de TABALAINA (dolçaina i tabal) i l’Escola de Danses de la Ribera, que són sense cap dubte les millors escoles que he conegut jo, i n’he conegut algunes, hem tingut dos mesos frenètics de repics, alçar la cameta i el braç, de cotxe amunt i avall , de cursos per diversos pobles i associacions, d’actuacions com a tabaletera, “batuquera”, dansadora, teatrera, i si quedava alguna cosa per fer... de top-model per roba d’època amb la gent d’Alimara.

Ara ja, en plenes vacances de molts de vosaltres, jo continue activa preparant eixe curset d’estiu i treballant a l’Escola d’Estiu de la Diputació de València, amb els meus tallers de danses, per segon any consecutiu. Serà que els agradà l’any passat.

Us recorde que quan estigueu a la platja o la piscina amb els vostres refrescos a la ma, amb els vostres familiars i amigues o amics, passant-ho molt be, que jo no faig vacances i no pense perdrem cap dansada.

Un poc més que Sant Vicent

Hola amigues i amics no penseu que no tenia res per contar, el que passa és que no tenia el temps per posar-me mans a la feina, però per fia ha arribat el moment.

Des de la darrera vegada hem estat al carrer Sant Francesc, el 4 d’octubre, celebrant la festa al citat sant amb les cercaviles i processons d’un grup de dolçainers de la Colla Tabalaina. Quatre dies més tard ens desplaçarem a El Puig (no per ser el darrer diumenge) ja que Tira-li folk feu el concert dels actes per commemorar la data del 9 d’octubre, i que a Sueca tindria els clàssics actes del Correllengua amb la cercavila de Tabalaina, i també el mateix dia nou passàrem per la Safor (Palma de Gandia) per interpretar part del repertori de concert de Tirta-li Folk al saló de la casa de la cultura.

L’endemà, ja dia 10, canviàrem de comarca tot anant cap Montesa, on després de l’entrada dels moros i cristians, tingué lloc a la cooperativa un ball folk.

De tornada cap a casa deixàrem una part de les balladores i balladors de l’Escola de Danses de la Ribera a Sueca per fer la processó de la “pilarica” i altres a Aiacor (Canals) per fer una cercavila, tots dos actes acompanyats pels nostres dolçainers i tabaleters. Pels actes del Correllengua a Torís, el 16 d’octubre estigué Tira-li fent el ball per després del sopar al poliesportiu, on a base de polques, masurques, jotes i altres balls col·lectius es va aconseguir baixar un sopar prou copiós. Encara ens quedava una coseta que fer entre classes i assajos, i a finals de novembre, que a Sueca tenia lloc la “Taula de Filologia Valenciana”, ens vestirem novament de balladores i balladors per apropar-nos al carrer Sant Josep 10-12 (Claustre de ca Fuster) per tal de representar una part de l’espectacle “temps de verema”, que l’Escola de Danses de la Ribera havia estrenat a l’estiu.

La puríssima arriba cada any de la mà de les ames de casa del Perelló, matinet i puntual el 8 de desembre, i enguany, equipats de brusa, bufanda, guants amb dits foradats i barrets de llana, iniciàrem el “rosari de l’aurora” on després del “glòria preceptiu” iniciàvem els tocs de dolçaina i tabalet. Quan ja entràrem la imatge a l’església, que és de vore la feina que dona amb tantes dones i pocs homes per fer força, rapidet rapidet amb la manta al coll i el cabasset a pel xocolate i les ensaïmades.

Ja venen els reis per la costereta

i al xiquet li porten una bicicleta.

I això fou per que va escriure la carta pertinent, i el darrer dia d’escola abans de les festes de Nadal, acompanyàrem a ses majestats per les escoles de Sueca, El Perelló i El Mareny de Barraquetes. En aquest poble açò és una mica especial ja que els reis, per tal de descarregar de feina els seus carters “reials”, els donen una maneta i fan ells la feina, sempre acompanyats de bona música tradicional de dolçaina i tabal, com és la de Tabalaina. Ja tancades les escoles, els pastorets i pastoretes de l’Escola de Danses, i com mana la tradició feren camí cap a Betlem (el que tenim a la plaça clar) per cantar els “aguinaldos”, les nadales i ballar les dansetes de pastoretes i pastorets que havien aprés en els dos mesos i escaig de curs que portaven practicant. Ompliren els carrers amb els seus vestit colorits i els sonalls de les panderetes amb les quals s’acompanyaven als cants i danses.

Per tancar l’any les dolçaines i tabals de Tabalaina acompanyaren, la nit de Nadal, als balladors i balladores que s’aproparen a la plaça major de Corbera per dansar, fer un tast de mistela i coca bova.

L’any 2010 ha començat també una mica mogut, i no sols pels balls dels nans i pastorets que en companyia de la Colla de Gegants de Sueca, participarem a la Cavalcada de Reis de Sollana, que ja és un bon grapat de gent, més de 40 persones entre músics dansants i geganters, que hem fet que continue la màgia i la il·lusió de tantes criatures que tenen per eixe dia, sinó que també per que a Sueca hem estrenat una nova formació de tabalaineres i tabalainers, percussionistes principalment ja que també s’ha afegit algun dolçainers, i que hem batejat com BATU-CANYA, amb pretensions de no ser una batucada més, però això ja ho voreu doncs una forta pluja no deixà que es pogués gaudir amb tot l’esplendor que cal.

Per Sant Antoni

un pas de dimoni.

I nosaltres al que sabem fer, ja que per celebrar la festa els gegants i cabuts l’enfilàrem a Bicorp (Canal de Navarrés) per fer una cercavila pel poble i dur a menuts i grans cap a la foguera que es feia al riu, on després de ser convidats a vi, cacau i tramussos, tenia lloc la torrà de cansalada i embotits. Aquest popular sant també té les seves festes com a patró a la comarca dels Serrans, i allà que férem camí l’endemà dia 17 cap a la població de Pedralba on l’Escola de Danses de la Ribera encapçalà la població, ballant bona cosa per tal de calfar-nos.

A sant Vicent de la Roda

el dia allarga una hora.

Per a poble fester a la Ribera no trobareu cap com Corbera, i el 19 ens plantàrem de cercavila després de la novena, a la porta del dosser dels sants Vicents, ja que es celebren els dos a la vegada, on entre melodies i danses omplirem el pap dels primers bunyols de carabassa de la temporada. El 21 i 22 férem les despertades amb la dolçaina i el tabal i la processó amb els Nans de l’Escola de Danses. Però com ens quedava un dia lliure entre el dinou i el vint-i-u, aquest l’ocupàrem a Polinyà de Xúquer on tenen com a patró i fan fira a Sant Sebastià, on es va complir la dita que diu:

Entre Sant Vicent i Sant Sebastià

més fred que en tot l’any.

Però això no impedí que a l’eixida de missa major, balladors i músics ja estiguérem preparats per interpretar la primera jota, amb la qual iniciàrem la cercavila fins la plaça, on hi havia una picadeta per tot el poble i férem unes quantes interpretacions més de danses de xiquetes i xiquets, així com de grans.

Tornem a la normalitat

Ara que tot el món ha tornat a la normalitat quotidiana, després d'un llarg i intens estiu, estic fent una mica de memòria. Em venen al cap les primeries de setembre, i més concretament el divendres 4 per la vesprada, que amb la Colla Tabalaina, amb la formació "a la marxa" vàrem obrir la cavalcada de festes a la Font de la Figuera. Fou un acte molt divertit, amb carrosses i gent disfressada per colles d'amics i amigues, associacions, ... i on muntàrem algunes de les coreografies que solem fer en aquests tipus d'actes.
Tres dies després amb aquesta colla de dolçaines i tabals, repartida entre els festers de Sant Roc, la Junta Local de Confraries i la Corporació Municipal, tots amb un to més tradicional, amenitzarem l'ofrena a la Verge del Castell de Corbera. L'endemà, 8 de setembre, fou dia gran a molts pobles de la Ribera, però especialment per a mi: Corbera i Sueca per raons òbvies. Cap a les 7:30 del matí, l'Aula de Música Tradicional de Sueca, ja teníem muntats els gegants a la porta de l'ajuntament de Sueca, on estarien tot el dia fins l'hora de ballar a la processó. A les 8 en punt, els tabalainers i tabalaineres acompanyats dels coeters, feren la despertada pels carrers de volta, principalment. Després de la foto oficial d'enguany a la porta del "convent", continuàrem cap a la plaça on ens esperava l'esmorzar. Tot just acabar-nos l'entrepà començaren les carreres, serien aproximadament les 10:30 quan la colla formà dos grups per acompanyar les autoritats de Sueca i Corbera a diferents actes (missa, mascletada, vi d'honor,...)
A l'hora de dinar ja estàvem rebentats, com es sol dir, així que un bon dinar en família i una “minibecadeta”. Ja dutxats per tal d'estar més fresquets, part dels músics de Tabalaina tornaren a Corbera i altres, la major part, amb l'Escola de Danses de la Ribera, ens concentràrem cap a les 6 de la vesprada a la porta de l'ajuntament de Sueca, per tal d'arreplegar els gegants i formats amb els cabuts, pastorets, llauradoretes i cavallets anar cap al principi de la processó, a la plaça del convent, on puntualment tal i com ens pregà la Reial Associació, encapçalarem l'acte principal de les festes grans de Sueca.
Després de més de tres hores de tocar i ballar, encara no s’havia queixat ningú, ni tan sols les més menudes i menuts que anaven a càrrec de Marisa i Savina tenint-los cura, donant-los aigua, acompanyant-les a pixar, donant-los llepolies, ... Gràcies pel treball que féreu.
Els grans i les grans, ja foren músics de Tabalaina o balladores i balladors de l’Escola de Danses de la Ribera no tenien cap necessitat de “cuidadors”, ja que s’ho apanyaven d’allò més bé tots solets, fins al punt que a la “picadeta” que hi teníem preparada per l’acabament s’acabaren totes les cerveses i refrescos .
Novament ben cansats... a desmuntar i guardar gegants, cabuts, cavallets,... i fins demà, que afortunadament no teníem cap actuació, tot i que com no puc estar aturada, els dies 11 i 12 ja vaig estar fent un curs de danses amb el mestre Fermí Pardo.
El diumenge 13 de setembre, amb un sol meravellós durant tot el matí, tenia lloc el Concurs Internacional de Paelles a Sueca, i una colleta formada per dolçainers i tabaleteres, sí tabaleteres heu llegit bé ja que eren tres dones les que formaven la percussió eixe dia, acompanyàrem la corporació i invitats pel recinte del concurs des de l’ajuntament. A mitjan vesprada començaren a pujar uns núvols amenaçant la Cavalcada de final de festes, i francament la feren perillar. Nosaltres des de les 7 estàvem preparats però l’aigua feu la seva durant més d’una hora, però finalment poguérem eixir i mostrar un ritme nou i marxós que portàvem i que semblava agradar al públic doncs ballaven al nostre pas.
Ja per tancar aquesta curta memòria de setembre arribà el dia 26, on novament ens desplaçarem a Corbera per tal d’acompanyar els festers i festeres de Sant Miquel als seus actes, amb mistela i rotllet d’anís inclòs.

Fer l'agost

Hola amigues i amics, de nou estic ací per ficar-vos al corrent , entre altres coses, de les últimes actuacions de grans i menuts de l’Escola de Danses de la Ribera. El 5 d’agost fou un dia una mica marejat per a mi, ja que coincidien les festes de Polinyà i Riola a la vegada, i com ja sabeu tenim xiquets i xiquetes balladores als dos pobles. Al voltant de les 20’30 eixiren les dues processons i jo vaig haver d’anar a Polinyà , més que res pel fet que els menuts d’allà feien la seva primera actuació al poble i necessitaven sentir-se segurs. A Riola fent-se càrrec dels menuts estaven la companya Isabel i Mondu, aquests ja tenen una experiència de tres anys i com es sol dir “ja caminen sols” . Totes dues formacions feren les seves dansetes pels carrers de volta amb l’alegria que sempre porten damunt i amb la qual enlluernen el veïnat que els veu.
Al Carrer del Crist de Corbera també hi havia festa amenitzada per dolçainers i tabaleters de Tabalaina, mentre les festeres i festers repartien la murta, i tornaren l’endemà dia 6, cap al migdia i de vesprada per fer la cercavila de “córrer la traca” i la processó general.
Sense perdre temps, el divendres 7 d’agost de matinet moguérem cap a La Yesa, on vaig impartir un curset cap a les sis de la vesprada. En principi foren els més jovenets de la pedania de la Cuevarruz els que s’iniciaren al ball i poc a poc s’incorporaren els més adults, on fins i tot participaren veïns que venien de les seves tasques al camp. Ens emportarem una grata sorpresa quan unes dones majors s’animaren a ensenyar-nos com ballaven fins fa ben poc les jotes de la zona. Fou molt divertit i instructiu tant per ells com per mi , i ja quan es feia fosc, a una de les cases del veïnat que l’ama havia estat al curs, ens convidaren a cafè i pastes. El dia va estar molt bé doncs també havíem aprofitat el matí per fer una mica de turisme rural i gastronòmic. Fou una jornada que ens recarregà les bateries per al que faltava per als propers dies, Sollana, Foios,... i molt especialment, Corbera on el carrer de Sant Roc és “el meu carrer”. Sempre solem portar alguna cosa per les festes, així que enguany era el torn de la Colla de Gegants i Ball de Nans de Sueca, durant la vesprada del dia quinze per fer l’enramada de la murta on fórem obsequiats amb picadeta i gelats. L’endemà (el dia de Sant Roc), férem la despertada i la processó on per una banda Tabalaina anava a la creu i davant, encapçalant-la anaven les danses.
Poc a poc arribàrem a Montroi on el dia vint-i-u encapçalàrem la processó amb el Ball de Nans, i l’endemà estrenàrem l’espectacle “festes de la verema”, a l’escenari que instal·laren junt a l’església. Aquest té una durada aproximada de seixanta minuts; una horeta que transcorregué amb la interpretació d’onze balls de diferents pals, algunes melodies festives i una mica de dramatització amb raïm, figues, rotllets i mistela. Les festeres i festers, així com la corporació municipal també gaudiren dels fruïts i licors amb els quals fou obsequiat el públic assistent, i en acabar l’acte ens felicitaren pel treball desenvolupat.